Menu Area Clientes
X

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar tu experiencia y mostrarte contenido personalizado en función de tus intereses. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración y obtener más información aquí.

ENTREVISTA A ALBA GRAU, MESTRA DE 6È DE PRIMÀRIA DE L'ESCOLA SINGUERLÍN

“que s’ofereixin eines que facilitin que les coses siguin més fàcils i pel benefici del teu fill o filla. No hi ha més. És pel benefici d’aquella criatura, que potser, a vegades, no té la maduresa suficient com per saber que allò és perillós o no"

 

Gatchan- En primer lloc, enhorabona!

Alba- Moltes gràcies!

G- Perquè heu fet una grandíssima feina i el que sí que...

 A- S’enriuen de mi a l’escola, eh!

G- S’enriuen de tu?

 A- Sí, perquè em diuen que tots els concursos que em presento: “Jolín, Alba! Déu n’hi do!”. Si es presenta és per guanyar! Sinó, això de participar a mi no em serveix.

G- Hahaha... Està molt bé! Escolta’m una pregunta: et presentes a tots els concursos que reps o aquest et va fer particularment gràcia?

 A- No. La direcció fa una selecció dels que encaixen més en quan el nostre projecte. No ho treballem allà com un bolet, sinó si encaixen amb la manera que treballem... Per exemple, tot el tema de llengües, que ens incidim amb el tema del gust per la lectura. En certa manera, ens donen veu alta i és tota la formació que rebem respecte a això, doncs, ho incidim en el nostre dia a dia de l’aula.

G- Llavors, quan vau rebre que estàvem organitzant un concurs sobre escriure les regles del joc, entenc que tu ets la professora de català, si no tinc malentès, i vas pensar: “això podria ser una motivació extra pels meus alumnes”.

 A- Exacte. I a part, el fet que sigui fer una infografia. Primer, pel tema, pel contingut, perquè és un tema que estem treballant amb els Mossos, això del bon ús de les xarxes socials, els perills i sumant-li la tipologia textual que ens oferíeu, encaixava perfectament amb el contingut amb les tipologies textuals que es treballava.

G- Aquest concurs anava a nens de 6è. de primària. Creus que era ideal pels nens de 6è o hauria d’haver estat pels nens més petits?

 A- No, no. És ideal pels nens de 5è i 6è pel cicle superior, sí. És més ideal per 6è de primària, 12 anys, perquè els nens de 5è, encara, la majoria d’ells no disposen de mòbils. Llavors, és un tema encara una mica llunyà per ells.  

G- Les estadístiques diuen que el 90 % dels nanos que tenen el primer mòbil amb línia pròpia, el reben de 6è de primària a 1er de la ESO. De fet, és el regal estrella dels Reis de 6è o de final de curs.

 A- Sí, perquè així té més llibertat a l’hora de marxar de l’escola sols i, llavors, és quan apareix el mòbil.

G- Per tant el regal és més per decisió dels pares que davant de la llibertat dels nanos, volen més control?

 A- Sí, sí, sí, sí, sí. Està relacionat més amb el tema de la seguretat. És la manera que els avisin quan surten de l’escola. Llavors, ells  poden calcular quan triguen en arribar a casa... Però clar, després entra en joc aquest fet de.. l’altre dia sortia la conversa amb una família de 6è i m’explicava que la seva filla, quan arriba a casa, es connecta al mòbil i segueix parlant amb els nens i nenes de la seva classe. Llavors, clar, és el punt aquest de, sí, donar seguretat, però es perd el bon ús. Per això també això és ideal, aquesta tipologia de concurs per saber fer-ne un ús correcte.

G- És com un regal enverinat, doncs?

A- Exacte. S’han de tenir molt clar els límits. Jo, quan estudiava, sempre em deien que aquests tipus de dispositius així com el tema de l’ordinador sempre havia de ser a un lloc de pas per controlar...

G- ...per evitat males praxis...

A- ...per anar mirant a veure què fa el teu fill o filla. És lògic, has de portar un control.

G- A Gatchan, si vas tenir l’oportunitat de veure una mica el que fèiem i el que érem, hem creat aquesta telefonia nova per nanos perquè té totes aquestes eines que permeten als pares, doncs, fer un regal, però que no sigui tan enverinat, i no sé si creus que aquest tipus de plataformes o nous sistemes de telefonia tenen trajectòria, amb el que tu coneixes i tenint en compte els nanos i els pares i la predisposició dels pares a conèixer noves eines els pot resultar útil...

A- Jo penso que sí. I tant que sí, perquè els pares estan interessats amb tot aquest tema. És a dir, moltes vegades dubten de si comprar-ho o no pel fet de si no poden tenir un control del què passa o deixa de passar. És més, aquí hem tingut incidències de nens que ens hem enterat aquí des de l’escola i la família no s’havia assabentat. Si portessis un control del què passa o deixa de passar, t’haguessis assabentat igual que jo. Llavors, que s’ofereixin eines que facilitin que les coses siguin més fàcils i pel benefici del teu fill o filla. No hi ha més. És pel benefici d’aquella criatura, que potser, a vegades, no té la maduresa suficient com per saber que allò és perillós o no és perillós, o les hores que pot dedicar o no.

G- A les escoles, als educadors sempre us van afegint noves coses que heu d’entomar com a responsables. Heu passat de ser educadors d’assignatures o de matèries específiques a ser educadors socials. És a dir, en tot de temes que convenen a la societat; educació en valors, educació sexual, educació digital... Us van posant més cosetes a la vostra maleta de transmissió de coneixements. Creus que la feina de educar digitalment l’han de tenir els mestres o ha de ser una feina dels pares o ha de ser una feina compartida?

A- És com tot. Si anem de la mà, el resultat serà molt millor. És a dir, l’educació no es queda entre les quatre parets de l’escola, sinó que la nostra línia de sempre també és transformar l’entorn que ens envolta. Degut a la realitat social, la nostra funció també és educar a les famílies i poder-les ajudar tant com puguem. Llavors, el fet d’anar de la mà i oferir aquestes eines nosaltres des d’aquí, que traspassin aquestes quatre parets i dir: és que treballem conjuntament pel benefici d’aquest nen o nena.

Jo no sento que cada vegada em carreguin més coses, sinó que cada vegada tinc més responsabilitat. I m’agrada. És a dir, m’agrada que me assignin aquesta responsabilitat, si la treballem conjuntament. Si surt beneficiada aquesta criatura, beneïda responsabilitat. Si tu veus que allò té un resultat, perfecte. Ara, amb tot el tema aquest que hem treballat de l’ús del mòbil i els dispositius..., a més a més, tot el tema dels perills que poden oferir relacionat amb el tema dels Mossos i tal... és que en surten beneficiats ells. La nostra idea també és no cosncienciar, únicament, els pares, sinó que també es conscienciïn ells mateixos. Moltes vegades els dic: “és que no us heu de portar bé o malament depenent de amb quin mestre esteu, per exemple”. És a dir, que ha de ser el grau de maduresa d’ells del fet que ho vegin ells mateixos, què o què no han de fer. No perquè ningú els controla o els deixa de controlar. Jo crec que educar és quan ho tenen adquirit i aconsegueixes que facin per ells mateixos, perquè creuen que ho han de fer així. Doncs, aquesta és la nostra intenció.

M- Moltíssimes gràcies, Alba!

A- Gràcies a vosaltres!

 

Gatchan- En primer lloc, enhorabona!

Alba- Moltes gràcies!

G- Perquè heu fet una grandíssima feina i el que sí que...

 A- S’enriuen de mi a l’escola, eh!

G- S’enriuen de tu?

 A- Sí, perquè em diuen que tots els concursos que em presento: “Jolín, Alba! Déu n’hi do!”. Si es presenta és per guanyar! Sinó, això de participar a mi no em serveix.

G- Hahaha... Està molt bé! Escolta’m una pregunta: et presentes a tots els concursos que reps o aquest et va fer particularment gràcia?

 A- No. La direcció fa una selecció dels que encaixen més en quan el nostre projecte. No ho treballem allà com un bolet, sinó si encaixen amb la manera que treballem... Per exemple, tot el tema de llengües, que ens incidim amb el tema del gust per la lectura. En certa manera, ens donen veu alta i és tota la formació que rebem respecte a això, doncs, ho incidim en el nostre dia a dia de l’aula.

G- Llavors, quan vau rebre que estàvem organitzant un concurs sobre escriure les regles del joc, entenc que tu ets la professora de català, si no tinc malentès, i vas pensar: “això podria ser una motivació extra pels meus alumnes”.

 A- Exacte. I a part, el fet que sigui fer una infografia. Primer, pel tema, pel contingut, perquè és un tema que estem treballant amb els Mossos, això del bon ús de les xarxes socials, els perills i sumant-li la tipologia textual que ens oferíeu, encaixava perfectament amb el contingut amb les tipologies textuals que es treballava.

G- Aquest concurs anava a nens de 6è. de primària. Creus que era ideal pels nens de 6è o hauria d’haver estat pels nens més petits?

 A- No, no. És ideal pels nens de 5è i 6è pel cicle superior, sí. És més ideal per 6è de primària, 12 anys, perquè els nens de 5è, encara, la majoria d’ells no disposen de mòbils. Llavors, és un tema encara una mica llunyà per ells.  

G- Les estadístiques diuen que el 90 % dels nanos que tenen el primer mòbil amb línia pròpia, el reben de 6è de primària a 1er de la ESO. De fet, és el regal estrella dels Reis de 6è o de final de curs.

 A- Sí, perquè així té més llibertat a l’hora de marxar de l’escola sols i, llavors, és quan apareix el mòbil.

G- Per tant el regal és més per decisió dels pares que davant de la llibertat dels nanos, volen més control?

 A- Sí, sí, sí, sí, sí. Està relacionat més amb el tema de la seguretat. És la manera que els avisin quan surten de l’escola. Llavors, ells  poden calcular quan triguen en arribar a casa... Però clar, després entra en joc aquest fet de.. l’altre dia sortia la conversa amb una família de 6è i m’explicava que la seva filla, quan arriba a casa, es connecta al mòbil i segueix parlant amb els nens i nenes de la seva classe. Llavors, clar, és el punt aquest de, sí, donar seguretat, però es perd el bon ús. Per això també això és ideal, aquesta tipologia de concurs per saber fer-ne un ús correcte.

G- És com un regal enverinat, doncs?

A- Exacte. S’han de tenir molt clar els límits. Jo, quan estudiava, sempre em deien que aquests tipus de dispositius així com el tema de l’ordinador sempre havia de ser a un lloc de pas per controlar...

G- ...per evitat males praxis...

A- ...per anar mirant a veure què fa el teu fill o filla. És lògic, has de portar un control.

G- A Gatchan, si vas tenir l’oportunitat de veure una mica el que fèiem i el que érem, hem creat aquesta telefonia nova per nanos perquè té totes aquestes eines que permeten als pares, doncs, fer un regal, però que no sigui tan enverinat, i no sé si creus que aquest tipus de plataformes o nous sistemes de telefonia tenen trajectòria, amb el que tu coneixes i tenint en compte els nanos i els pares i la predisposició dels pares a conèixer noves eines els pot resultar útil...

A- Jo penso que sí. I tant que sí, perquè els pares estan interessats amb tot aquest tema. És a dir, moltes vegades dubten de si comprar-ho o no pel fet de si no poden tenir un control del què passa o deixa de passar. És més, aquí hem tingut incidències de nens que ens hem enterat aquí des de l’escola i la família no s’havia assabentat. Si portessis un control del què passa o deixa de passar, t’haguessis assabentat igual que jo. Llavors, que s’ofereixin eines que facilitin que les coses siguin més fàcils i pel benefici del teu fill o filla. No hi ha més. És pel benefici d’aquella criatura, que potser, a vegades, no té la maduresa suficient com per saber que allò és perillós o no és perillós, o les hores que pot dedicar o no.

G- A les escoles, als educadors sempre us van afegint noves coses que heu d’entomar com a responsables. Heu passat de ser educadors d’assignatures o de matèries específiques a ser educadors socials. És a dir, en tot de temes que convenen a la societat; educació en valors, educació sexual, educació digital... Us van posant més cosetes a la vostra maleta de transmissió de coneixements. Creus que la feina de educar digitalment l’han de tenir els mestres o ha de ser una feina dels pares o ha de ser una feina compartida?

A- És com tot. Si anem de la mà, el resultat serà molt millor. És a dir, l’educació no es queda entre les quatre parets de l’escola, sinó que la nostra línia de sempre també és transformar l’entorn que ens envolta. Degut a la realitat social, la nostra funció també és educar a les famílies i poder-les ajudar tant com puguem. Llavors, el fet d’anar de la mà i oferir aquestes eines nosaltres des d’aquí, que traspassin aquestes quatre parets i dir: és que treballem conjuntament pel benefici d’aquest nen o nena.

Jo no sento que cada vegada em carreguin més coses, sinó que cada vegada tinc més responsabilitat. I m’agrada. És a dir, m’agrada que me assignin aquesta responsabilitat, si la treballem conjuntament. Si surt beneficiada aquesta criatura, beneïda responsabilitat. Si tu veus que allò té un resultat, perfecte. Ara, amb tot el tema aquest que hem treballat de l’ús del mòbil i els dispositius..., a més a més, tot el tema dels perills que poden oferir relacionat amb el tema dels Mossos i tal... és que en surten beneficiats ells. La nostra idea també és no cosncienciar, únicament, els pares, sinó que també es conscienciïn ells mateixos. Moltes vegades els dic: “és que no us heu de portar bé o malament depenent de amb quin mestre esteu, per exemple”. És a dir, que ha de ser el grau de maduresa d’ells del fet que ho vegin ells mateixos, què o què no han de fer. No perquè ningú els controla o els deixa de controlar. Jo crec que educar és quan ho tenen adquirit i aconsegueixes que facin per ells mateixos, perquè creuen que ho han de fer així. Doncs, aquesta és la nostra intenció.

M- Moltíssimes gràcies, Alba!

A- Gràcies a vosaltres!

Te Recomendamos

IR AL BLOG